Entrevista d’en Pep Blay a Joan Cardona “Ninyín”
La desaparició de Joan Cardona “Ninyín” ha trasbalsat el món del rock a Catalunya. Guitarrista i compositor de Sopa de Cabra i representant del seu vessant més rocker i descarat, va ser com un guru per a tota una generació de gironins. Aquest és un recull de fragments de la seva última entrevista. Va ser per al documental “L'última cançó”, una producció de Televisió de Catalunya emesa el passat dia de Nadal al Canal 33 i que es publicarà íntegrament a la revista Enderrock de febrer. Pep Blay: Per què ha arribat el final de Sopa de Cabra?
Ninyín: Hi ha hagut molts motius: molt de temps junts, desig de fer coses diferents... Després de quinze anys, jo tinc ganes de deixar la història i ser normal i corrent, sense Sopes ni mogudes. Tornar a la realitat.
Pep Blay: De tu es diu que sempre has viscut com un autèntic rocker.
Ninyín: Als catorze anys vaig sentir el rock & roll i vaig dir: "Això és el que vull". Eren els anys setanta, jo era jove i hi havia molta marxa: manis, merder, el final del Franco... Per mi el rock és una forma de vida i una actitud a més d'una música.
Pep Blay: Al principi et deien el rei del porno-rock per les teves lletres sense embuts. 'El sexo (que me hace feliz)' va sonar a tot Espanya!
Ninyín: Això m'ho vaig inventar als setze anys. Jo pensava que s'havia de reivindicar el fet de tocar en català rock and roll. Havia sentit Pau Riba, i coses d'aquestes, però no hi havia canya: faltava rock and roll! La cançó del sexe la vaig fer amb el meu germà, en Pau, perquè volíem follar. Però per lligar es veu que has de fer cançons més sentides. Dient "déjame penetrar tu sexo" no lligues.
Pep Blay: Com vas pair l'èxit tan ràpid de Sopa de Cabra?
Ninyín: Al principi funcionàvem com a grup. Veníem de l'entorn okupa i jo creia en la solidaritat. Però quan vam començar a tenir èxit i ser tan famosos a mi ja no em va agradar. Ho he disfrutat molt, ho he passat molt bé tocant, hem fet bons discos, però com a esperit per mi el disc de Sopa de Cabra és el segon, La roda, en què érem un grup, aportàvem idees, féiem les cançons a mitges. Fins que es va veure que hi havia pasta: i vinga a fer cançons com a xurros...
Pep Blay: Sopa ha estat el vaixell insígnia del rock en català.
Ninyín: A mi m'agrada molt que ho sembli, i m'honora. Però no crec que ho sigui. Després de vendre tant del primer disc, van sortir molts grups, alguns bastant dolents, però només pel fet de cantar en català eren a primera fila. Al final hi va haver una sobredosi de macroconcerts de rock en català i no prou públic. I van quedar els que tocava. Sopa de Cabra no va marcar cap camí perquè no sabíem en quin camí estàvem. I si nosaltres vam ser millors, doncs mira: que se jodan, no?
Pep Blay: A l'últim disc, 'Plou i fa sol', has escrit 'La darrera mirada enrere'. És el teu adéu a Sopa?
Ninyín: No, és el meu adéu a una noia que m'agradava molt però ens vam separar. I al final mires enrere i dius: me l'estimo molt, va ser molt guapo, però hem de seguir endavant, hem de seguir el camí.
Pep Blay: Què t'ha quedat per dir?
Ninyín: Que Sopa de Cabra ha sigut el millor grup de rock que hi ha hagut en la història de Catalunya. De lluny. I això em fa sentir molt orgullós. Inici